Amparo Soriano Doménech, és la cuinera del menjador del col·legi. És una persona afable que li agrada fer les coses ben fetes i que més enllà de tindre que fer el dinar de unes cent setanta persones a diari, espera amb il·lusió que tots gaudim del seu traball i que ens sentim saisfets. Aquest mes hem volgut acostar-nos a una de les persones que treballen al centre i de vegades no les valorem com es mereixen. Ella està a la cuina amb María José, que li ajuda i sense que molta gent conega el seu treball intenta que les coses estiguen sempre ben fetes.Aquesta es l'entrevista que vam mantenir amb ella.
El Mirall: -Tens un plat favorit?Amparo: -No sé (Amparo dubta, però María José, que segueix atenta l'entrevista, salta: els cigrons!). Si potser, però crec que hi ha un plat que m'agrada especialment...sí, l'arròs al forn.
El Mirall: -I hi ha per ahí, entre els teus records, una anècdota que pugues contar-nos?Amparo: -No em resulta fàcil, a vegades hi ha moltes, però...ara mateixa (rient-se i mirant a María José..), ja sé, crec que una anècdota va ser aquell arròs al forn que se'ns va quedar mig cru perquè s'ahvia esgotat el gas. Recorde que a última hora s'adonaren que s'havia apagat el forn i estava l'arròs per fer. Vam eixir del pas com vam poder.
El Mirall: -Ens agradaria que ens parlares també dels menús; que valorares la qualitat dels que es fan al menjador.
Amparo: -Això sí que ho tinc clar. A ma casa, el que més ens agrada és el maric. Així que faria una parrillada, "barra libre" de rojos, cigales, gambes, també sèpia, que m'agrada prou...però sobretot rojos, ja no et dic llagosta o bogavant, que això em pareix massa per als temps que còrren.
El Mirall: -Amparo i un secret de cuina?
Amparo: -Sí, per a mi hi ha un secret molt important i es estar a l'aguait d'allò que estar fent. Estar pendent d'allò que estàs cuinant sense deixar-te-ho en cap moment.
El Mirall: -Amparo, ha sigut un plaer conversar amb tú. Espere que aquesta entrevista permitisca a algú conèixer a gent com tú que fa un paper important sense que ningú ho veja i pocs ho valoren. Moltes gràcies.
Amparo: -Per a mi també ha sigut un plaer, gràcies a vosaltres i Bon Nadal!
El mirall: M'agradaria que ens contares en què consisteix el teu treball.
Amparo: Bé mira, més o menys a les huit i mitja el matí entre en la cuina i comence a fer tasques de manteniment: comporve la temperatura de les cámares, faig les encomandes i em fique a preparar els utensilis de cuina, els ingredients i tot el necessari per començar a cuinar. Més o menys a les nou i mitja comence a guisar; tingues en compte que cal fer també el dinar dels mestres i de les educadores que dinen a les dotze. A les 13 hores, quan han acabat de dinar les deducadorres, ja tinc pràcticament acabat el dinar del xiquets.
Es de veres que això no ho faig tot a soles. Està María José, la meua companya i les dos ho preparem tot.
Una vegada ho tenim tot enllestit, comprovem si falta alguna cosa, preparem algun menú de dieta o atenem qualsevol incidènica. Més o menys a les 13:45, els alumnes han acabat de dinar i ens fiquem a arreplegar, escurar i ordenar-ho tot. Més o menys fins a les 14:30 dinen els mestres. Una vegada han acabat tots i ja tenim pràcticament tot net, a punt per al dia següent, dinem les dos al voltant de les 15 hores. Després de dinar, més o menys a les 16:30, deixem tot preparat per al dia següent, fem el "papeleo" que toque, revisem els menús, fem el seguiment de la matèria prima que hem gastat, els albarans, dels proveïdors i tanquem.El Mirall: És una jornada prou completa, contan's com vas aprendre a cuinar.
Amparo: -La veritat que a cuinar em va ensenyar ma mare. Primer ajudaves, després et casaves i tenies que fer-ho a la teua casa, eren altres teps.El Mirall: -Tens un plat favorit?Amparo: -No sé (Amparo dubta, però María José, que segueix atenta l'entrevista, salta: els cigrons!). Si potser, però crec que hi ha un plat que m'agrada especialment...sí, l'arròs al forn.
El Mirall: -I hi ha per ahí, entre els teus records, una anècdota que pugues contar-nos?Amparo: -No em resulta fàcil, a vegades hi ha moltes, però...ara mateixa (rient-se i mirant a María José..), ja sé, crec que una anècdota va ser aquell arròs al forn que se'ns va quedar mig cru perquè s'ahvia esgotat el gas. Recorde que a última hora s'adonaren que s'havia apagat el forn i estava l'arròs per fer. Vam eixir del pas com vam poder.
El Mirall: -Deixant a banda el treball a la cuina, n'has treballat abans en altres coses?
Amparo: -Sí, bé, vaig estar en un restaurant treballant de pinxe. També vaig estar fent cistelles, he cosit i, he fet el que fa tot el món, guanyar-se la vida.El Mirall: -Ens agradaria que ens parlares també dels menús; que valorares la qualitat dels que es fan al menjador.
Amparo: -Els menús els marca l'empressa. Al col·legi el que fem és adaptar-los als hàbits i costums dels dinars que es fan al poble i als gustos dels xiquets. Per altra banda, els menús s'tenen a indicacions de nutricionistes i criteris dietètics que garanteixen un dinar sa i ric en tot allò necessari per a l'alimentació dels xiquets.
El Mirall: -I, parlant de menús, sabem que d'ací no res et faran àvia. Podries dir-me quin menú prepararies per cel·lebrar el naixement del teu net?Amparo: -Això sí que ho tinc clar. A ma casa, el que més ens agrada és el maric. Així que faria una parrillada, "barra libre" de rojos, cigales, gambes, també sèpia, que m'agrada prou...però sobretot rojos, ja no et dic llagosta o bogavant, que això em pareix massa per als temps que còrren.
El Mirall: -Amparo i un secret de cuina?
Amparo: -Sí, per a mi hi ha un secret molt important i es estar a l'aguait d'allò que estar fent. Estar pendent d'allò que estàs cuinant sense deixar-te-ho en cap moment.
El Mirall: -Amparo, ha sigut un plaer conversar amb tú. Espere que aquesta entrevista permitisca a algú conèixer a gent com tú que fa un paper important sense que ningú ho veja i pocs ho valoren. Moltes gràcies.
Amparo: -Per a mi també ha sigut un plaer, gràcies a vosaltres i Bon Nadal!
